Carregant...
 

edita aquesta pàgina Imprimir

Les Gavarres

El massís de Les Gavarres té forma d’arc i, juntament amb les muntanyes de Begur, constitueix l’extrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana. El 1992 va ser declarat Espai d'Interès Natural (EIN), en reconeixement als seus valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials, llargament reivindicats per la societat civil.

Vist des de les planes que envolten el massís, s’aprecia com el bosc domina en el paisatge de les Gavarres. El bosc ens explica, i alhora ens amaga, la història d’aquest territori.

Sota els pins, les alzines i els suros abunden les petges humanes; algunes són reflex de la seva espiritualitat, com els dolmens i les ermites, i d’altres ens recorden l’esforç realitzat per dominar la natura i treure’n profit: recs i molins, camins i feixes, masos i forns de calç, certifiquen la intensa activitat humana al massís temps enrere, una activitat centrada en els treballs forestals en detriment de l’agricultura. Tot i els intents per estendre els conreus, tard o d’hora el bosc sempre ha trobat oportunitats per reconquerir l’espai al massís. Els efectes de la Pesta Negra el 1348 i durant el s. XIX la fil•loxera, comportaren l’abandó de molts masos i conreus provocant canvis substancials en el paisatge i afavorint l’extensió del bosc.

Després d’haver estat intensament poblades, les Gavarres són avui unes muntanyes pràcticament deshabitades. Queden únicament tres petits nuclis de població i una cinquantena de masos habitats.

Juntament amb el patrimoni cultural, alzinars, suredes, brolles arbrades i boscos de ribera conformen també un valuós patrimoni natural i, alhora, uns paisatges molt preuats per al lleure, l’educació i la recerca.